Els 10 consells parteixen de la
idea que l’accés a les xarxes socials en sí no és perjudicial sempre i quan
se’n faci un bon ús. El primer pas és ser-ne un bon model.
1. Donar exemple. Els nens fan el que veuen. Com usem nosaltres la
tecnologia? Estem tot el dia penjats al mòbil? Tenim espais lliures de
connexió? Tenim un objectiu quan ens connectem a internet? Quines fotos
compartim en xarxes socials o missatgeria i amb qui?
2. Ser protagonistes. Els pares han de ser qui introdueixin la
tecnologia en la vida del nen en lloc d'altres familiars a través de regals.
Activitats senzilles com fer la compra, buscar les vacances, parlar amb un
familiar, actualitzar les teves xarxes socials li fan prendre exemple.
3. Espais lliures de pantalles. Generar espais sense connexió
(dormitoris, menjars...) és beneficiós per al descans dels petits (en ocasions
hi ha falta de somni en els petits per l'ús del mòbil) i per a establir relacions
de comunicació sanes, converses personals...
4. Configurar aparells i apps (demanar ajuda si fa falta). Quan
usem aparells tecnològics hem de configurar-los perquè tinguin accés al que
realment necessiten. Per exemple, Skype
tenir accés al micròfon, però potser no sigui necessari l'accés a la
localització.
5. Invertir temps, aprendre per a educar. És important trencar amb
pors tecnològiques, ja que la formació que necessiten no és tècnica, sinó en
valors, com en altres accions de la vida. Internet és persones i, per tant,
emocions, comunicació, sentiments, comportaments...
6. Conscienciar sobre la identitat digital. Els nens han de tenir
clar que tot el que es comparteix en la xarxa es queda en la xarxa i és
accessible en el futur. Si el que anem a compartir no ens agradaria que arribés
als pares, futurs caps o la nostra parella, serà que no hem de compartir-lo.
7. Educar a cuidar la seva intimitat. La millor configuració de la
privadesa és la teva mateix, el que expliquis o el que no. Encara que ells
tinguin una xarxa privada o comparteixin en un grup restringit de missatgeria,
pot ser que els seus amics ho difonguin, comparteixin o tinguin una
configuració pública.
8. Establir normes de manera conjunta. Les normes davant la
connexió a internet han de treballar-se junts i sempre explicant per què.
Potser la resposta sigui la mateixa, potser no ho entengui, però hem
d'esforçar-nos per donar un argument clar als nens i que ho puguin entendre.
9. Formar en conceptes bàsics d'empatia. Si els nens tenen en
compte els sentiments dels altres preguntaran abans de pujar una foto o no
compartiran informació que pugui fer mal o, si succeïx, minimitzaran la
repercussió, no es recompartirà, etc.
10. Tornar a donar exemple. De nou la clau de tot, l'inici i la fi.
La coherència com base del treball educatiu. Igualment, tots podem
equivocar-nos, expliquem-lo també als nens perquè ho entenguin i valorin les
possibles conseqüències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.